El final de la carretera
Per problemes personals ja fa setmanes que no faig el programa.
A la carretera és el nou programa de música Rock de Radio Cabanes. Sintonització Alt Empordà 101 FM.
Per problemes personals ja fa setmanes que no faig el programa.
Publicat per Eli Riera en 14:59 9 comentaris
Amb 15 anys vaig anar a Zeleste (ara sala Razzmatzz) al concert de los Suaves. Coneixia poca cosa d'ells i vaig descobrir un dels grans grups del rock espanyol.
Una cançó gran cançó "Dolores se llamaba Lola" canvia de significat si l'escolta un home o una dona, però siguis que siguis t'enganxa la seva guitarra.
... las vueltas que da la vida,
el destino se burla de ti...
Publicat per Eli Riera en 14:42 0 comentaris
Apunteu-vos aquesta data a l'agenda 10 de Març The Cure en concert al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Les entrades fa dies que estan a la venda, van des dels 36€ fins els 56€. Un preu raonable si el comparem amb els més de 60€ que ja ens tenen acostumats a pagar als que ens agraden els directes.
I per començar a ambientar-nos una cançó que ha sonat més d'una vegada a A la carretera Lullaby.
Publicat per Eli Riera en 14:01 1 comentaris
És de bojos... de tant en tant s'em queda mut l'ordinador. Sense avisar. Sense que surti cap error. No sona i prou.
Ara quan treballo no puc escoltar música. És horrible. M'estresso. No m'inspiro.
I és que la música amasa les feres, sense música no hi ha teràpia.
Publicat per Eli Riera en 13:06 1 comentaris
No soc monarquica, més aviat tot el contrari, peró cal posar-se dret davant dels reis del Rock, Tina i Jagger junts.
La música flueix per les venes, això és teràpia de xoc, només és Rock & Roll però m'agrada!
Publicat per Eli Riera en 11:53 4 comentaris
Publicat per Eli Riera en 11:21 0 comentaris
Etiquetes: Dylan
La cançó és un fart de riure. Dels comanys del Matí i la mare que el va parí de radio Flaixbac.
Endevina endevinalla... Que és?
És com un franfurt, com un cigarro, com una serp amb un ull,
és una porra, un dit amb gorra, és com un fuet, com un bull,
és una pistola, una cocacola d'aquelles de litre i mig,
un pal d'escombra que et farà hombra ben dret al matí...
...És com un joestick peró no serveix amb la Play,
no és electrónic, no té port USB,
una esberginia, es un calipo calent,
una cullera plena de crema, un carquinyoli creixent...
...Pot ser molt gran, pot ser petit, peró té la mida ideal...
Si la voleu escoltar, aquesta i d'altres cançons igual de divertides, només cal entrar a la pàgina de radio flaixbac i anar a les descàrregues dels audios de les nostres cançons del Matí.
Publicat per Eli Riera en 14:27 0 comentaris
Etiquetes: polla
No fa música rock peró és el cantautor preferit de A la carretera.
En Tomàs canta la Canço de Nadal per ningú de Lluís Llac i ha penjat el video extraordinari fet per ell mateix al YouTube. El polifacetic Tomàs no deixa de sorprendrens. Felicitats.
És del tot recomanable, us el deixo aquí.
Publicat per Eli Riera en 15:48 3 comentaris
Us recomano aquest video que està al YouTube. És una de les versión dels companys de El Matí i la mare que el va parir de radio Flaixbac amb imatges de Catalunyaisnotspain.
Losantos i la COPE: La radio no és això!
Publicat per Eli Riera en 13:52 0 comentaris
L'hivern passat vaig estar a Finlandia, i gràcies a la Eva vaig coneixer el grup finés Nightwish. L'altre dia els vaig sentir per aquí i vaig enrecordar-me'n d'ells, sonen molt bé, estil gòtic o el que és el mateix metal + diva d'opera.
La cançó és del 2004, Nemo, està molt bé
Publicat per Eli Riera en 11:22 2 comentaris